Quan el Sol no es pon

Ara fa dies que no hi ha nit. Com si d’un conte de fades el tractés, fa dies que la nit ha desaparegut. Quan es fa fosc queda una posta de sol permanent que vira cap al nord i a les poques hores es converteix en la sortida del sol. Deixo també unes quantes fotos de com son les matinades a Växjö, Suècia. Pràcticament totes han estat preses al llac Växjösjön. Totes les fotografies s’han entre les 0.00 i les 1.30.

Llac de Nit 1Llac de nit 2Llac de nit 3Llac de nit 4 Llac de nit 5

Un petit bonus, algunes de les fotos de prova que vaig fer.

Llac de nit 6 < Llac de nit 7

I un últim bonus, un porc espí que ens va fer una visita.

Porc espi
Publicat dins de Racons, Suècia, Växjö | Envia un comentari

Arrossada popular

2013-05-12 13.12.02Ahir al Centre Cívic de Monflorit, vam tornar a gaudir d’una activitat que ja esdevé un clàssic com és l’arrossada popular. Una activitat que cada any es consolida més dins del calendari participatiu ja no només al barri, si no també a la ciutat. Va ser un èxit tant a nivell organitzatiu com de participación, més d’un centenar de persones van omplir el Centre Cívic per gaudir d’un Excel·lent arròs cuinat pel Jose, un crack als 20130512_140508fogons i amb una organització perfecte per part de l’associació de veïns de Montflorit, sense oblidar la gran tasca feta pels voluntaris que han posat el seu gra de sorra per tal que la cita fos un èxit. Si enguany heu faltat a la cita, apunteu-vos a l’agenda que l’any vinent no hi podeu faltar. La paella s’ho mereix!

Publicat dins de Cerdanyola, Montflorit | Envia un comentari

Una petita nota

Noms en CoreàDins els mon universitari una de les millors oportunitats que es dona als estudiants és la possibilitat de fer un intercanvi a l’estranger dins el marc de diversos programes. Jo mateix sóc beneficiari d’una beca d’intercanvi i estudio a una universitat sueca. Precisament a aquesta universitat, punt de destinació per a molts estudiants d’intercanvi d’arreu del món, he conegut a força companys i companyes de Corea del Sud.

Per altra banda, Corea del Sud és una destinació molt atractiva pels estudiants catalans a l’hora de fer una estada fora. Especialment per a tots aquells que estudien enginyeries o ciències aplicades, ja què és un dels estats què més promociona els desenvolupament i la investigació al voltant de noves tecnologies. A més, té universitats de reconegudíssim prestigi internacional, com la Seoul National University, amb conveni directe amb la UAB. És precisament a Corea del Sud on tinc un dels meus millors amics.

Tot això pot enfonsar-se si Corea del Nord segueix endavant amb les seves pretensions d’atacar de manera imminent Corea del Sud trencant l’armistici que existeix des de fa 60 anys i complint les seves amenaces.

Tots els ciutadans sudcoreans estan obligats a servir a l’exèrcit del seu país en cas de conflicte armat i reben formació militar obligatòria. Això vol dir que en cas de conflicte l’ambaixada coreana repatriarà als seus ciutadans homes per a que lluitin en l’exèrcit sudcoreà. En cas de desertar poden ser condemnats a pena capital per deserció i fins i tot per traïció.

En aquest cas marxarien amics, companys de classe i d’universitat al front. Ho deixarien tot per servir al seu país al front en contra de l’avenç d’un líder tarat que sense cap mena d’escrúpols domina al seu poble sota un règim repressiu bestial. Companys que poden malgastar els millors anys de les seves vides en una guerra. Amics que canviarien l’ambient de fraternitat que impera entre els que vivim lluny dels nostres països per un ambient hostil, sanguinari, de por…

Són suposicions. En qualsevol cas, si el conflicte armat seguís endavant espero la major brevetat del conflicte i el menor impacte possible. I a tots els meus companys els desitjo la millor sort i salut que se’ls pugui desitjar. M’encantaria tornar-los a veure a tots ells i elles.

La imatge que il·lustra aquesta nota és una foto d’un dels actes que el col·lectiu d’estudiants coreans a Linnéuniversitetet van organitzar. Eren els “Korean games” i es tractava de practicar diversos jocs típics coreans, com la destresa amb els bastons, tocs amb una palometa, etc. A més, varen traduir noms i cognoms a tots els assistents.

Publicat dins de Växjö | Envia un comentari

Pintem la primavera

Pintem la primavera

Un cop constituïda la nova junta de l’associació de veïns i coincidint amb l’arribada del bon temps, tornen les activitats al barri. La primera és el proper diumenge 24 de març al matí, dirigida a nens i nenes fins a 12 anys. Coincidint amb l’arribada de la primavera i aprofitant l’entorn privilegiat del que gaudim a Montflorit, donarem colors i paper a la mainada i els portarem pel barri a pintar l’arribada de la primavera. Els dibuixos quedaran exposats al Centre Cívic, i el millor de cada grup d’edat serà publicat a la revista de la Festa Major.

No us ho perdeu!!

Publicat dins de Montflorit | Envia un comentari

Assemblea general de l’Associació de Veïns i Amics de Montflorit

Diumenge passat el Centre Cívic va acollir la celebració de l’Assemblea General de Veïns i amics de Montflorit, tal com manen els sants preceptes. Tot i l’assistència no massa nombrosa de veïns es va fer repàs a tot allò que la Junta sortint ha mirat de dur a terme tant a nivell d’activitats com de barri. Es va fer palès el malestar veïnal per la manca de manteniment de l’arbrat, la manca de bancs a les parades d’autobús així com el mal estat de diverses voreres, que en alguns casos ja han estat resolts.

La nova junta de l’Associació de Veïns estarà formada per:

  • Miguel Ruiz Garcia
  • Carlos Utrera Serrano
  • Maria Ignacia Pavón Dominguez
  • Cristina Palomero Müller
  • Oscar Duran Quilez
  • Guillem Ortega Tous
  • José Manuel Martínez Oller
  • Alejandro Carmona Sala
  • Andrés Córdoba González
Publicat dins de Montflorit | Envia un comentari

Comença la primavera!

Penjo algunes de les panoràmiques que he anat fent des dels últims dies d’hivern fins als primers dies de la primavera a les rodalies de Växjö, Suècia. Aquí es considera que la primavera comença el primer dia de març, i no el 21 com a Catalunya. Curiositats de la terra.

L’última posta de sol de l’hivern al llac Södra Bergundasjön.
posta de sol

posta de sol

Cel Rogenc.
Cel Rojenc

El que ha estat l’última nevada (fins ara!).
ultima nevada

El que podria ser una aurora boreal per sobre els núvols fins.
aurora boreal
<<>> Els boscs d’Småland amb les, possiblement, últimes neus.
boscs smaland
Publicat dins de Racons, Suècia, Växjö | Envia un comentari

L’abastiment energètic a Växjö, model referent a Europa

Sandviksverket, central elèctrica de biomasa a Växjö, SuèciaLa generació d’electricitat que coneixem a Catalunya és un model molt poc localitzat, si no més aviat centralitzat en grans fàbriques productores d’energia, amb diversos nuclis generadors. Aquestes fàbriques i dins els grup de generació tèrmica, sovint s’alimenten per energies fòssils llunyanes (bé carbó, gas natural, derivats del petroli) o energia nuclear (urani, plutoni). Generalment aquests recursos tenen un cost extra de transport, bé per carretera, marítim o ferrocarril, en el cas del carbó i les piles nuclears, gasoductes i oleoductes amb la resta. Aquest sobre cost és degut a que l’extracció del recurs és molt llunyana al centre de transformació d’aquest. Per exemple, la majoria del carbó incinerat a Andorra (Terol) s’extreu de mines estrangeres.

Un petit incís. A Suècia, la divisió territorial és semblant a l’espanyola, municipis, províncies (län) i regions (landskap), amb la diferència que la divisió municipal és completament diferent i sota un mateix ajuntament (kommun) hi ha diversos municipis. De fet a Suècia hi ha 290 kommun amb una mica més de 9 milions d’habitants, davant els 947 de Catalunya amb més de 7,5 milions d’habitants.

Són doncs els mateixos kommun els que tenen una cadena d’empreses energètiques públiques i municipals que s’encarreguen de subministrar gran part de l’electricitat consumida, i en alguns casos també calefacció i aigua calenta als seus habitants. En la gran majoria de casos aquestes plantes productores s’alimenten amb fonts energètiques de proximitat, com per exemple la biomassa o la llenya extreta dels seus boscos.

És doncs aquest el cas de Växjö, ciutat al sud-est de Suècia. La ciutat compta amb una central elèctrica (Sandviksverket) amb dos grups generadors, un desenvolupa 65MW per calefacció, 25MW per aigua calenta i 35 MW per generar electricitat i un segon grup que desenvolupa 64 MW per escalfar aigua calenta i 40MW per generar electricitat. D’aquests dos grups, els combustibles del primer són 97% biocombustibles (92% biomassa i 5% torba) i només un 3% combustibles fòssils. El segon grup generador utilitza un 100% de biomassa com a combustible.

Aquesta planta proveeix la majoria de l’electricitat (més del 71%) consumida a tots els municipis integrats al kommun de Växjö, així com aigua calenta i calefacció a les llars, empreses, oficines i fàbriques. Aquest model garanteix la reducció de la contaminació de les llars per diversos motius. El primer és que suprimeix la necessitat de consumir combustibles fòssils a les llars: no és necessària cap caldera per escalfar aigua, ni aigua sanitària calenta ni calefacció. Tampoc és necessari consumir hidrocarburs gasosos per a cuinar, ja que la racionalitat de l’ús de fonts energètiques properes ajusta la racionalitat en els preus de l’electricitat fent que pràcticament totes les llars disposin de cuines elèctriques. Amb tot plegat el pes d’impacte ambiental baixa considerablement, l’econòmic és força favorable als interessos de tothom, ciutadans i empreses, i la balança energètica és favorable gràcies a l’ús de combustibles de proximitat.

Escrivia aquest article, ja que fa relativament poc vaig assabentar-me que a Cerdanyola s’estava extraient biomassa dels arbres caiguts durant els diferents temporals de vent a Collserola i que representen una amenaça de cara a l’estiu i els incendis. La biomassa extreta s’envia a Itàlia, on es consumeix, fent que la balança energètica del transport i embarcament sigui o propera a zero o negativa. Aquest fet és completament incoherent, impossible de justificar i evidencia una gestió energètica pèssima tant per part del govern local de Cerdanyola, com per part de la oposició per no considerar el cas i actuar en conseqüència.

Publicat dins de Cerdanyola, Suècia, Växjö | Envia un comentari

Envàs, on vas? El sistema “Pant”, reciclar a Suècia

Quan portes mesos vivint a Suècia, retornar els envasos al supermercat és un fet d’allò més normal. Però si hi vens de nou, o per primera vegada, sobta que el sistema de reciclatge de llaunes i ampolles.Pant

Quan vas al supermercat i compres una ampolla de refresc que val 25:- (Corones Sueques) i pagues, la caixera te’n demana 27:-, i més enllà d’estranyar-te pel fet de pensar que et cobren de més a un país on la honradesa és bandera de la nació, preguntes per què t’han facturat dues corones de més. La resposta és el “pant” o sistema de compromís, on tu com a comprador pagues dues corones de més com a compromís de retornar l’envàs. Quan el retornes se’t retornen les dues corones.

Ara a Catalunya s’ha generat molt de debat al voltant de la gestió domèstica de residus i més concretament d’envasos arran de la fracassada campanya d’”envàs on vas”. Però a Catalunya, vist el fracàs dels mètodes de recollida no es proposen nous mètodes per a comprometre als ciutadans amb el reciclatge, tant és així que la recollida selectiva d’envasos només va créixer un 0,1% entre 2010 i 2011, i la fracció resta, el contenidor gris, acapara pràcticament el 60% dels residus que generem. Aquest estancament és indicatiu d’un compromís nul amb el reciclatge per gran part dels ciutadans, ja que segurament no hi veuen cap mena de benefici de cara a ells ni hi ha res que els incentivi a reciclar.

A Suècia, la incentivació pel compromís amb el reciclatge, el mètode “pant” permet que les taxes de recuperació d’envasos estiguin per sobre del 95% dels envasos que surten al carrer. A més, ara alguns supermercats incentiven també el retorn d’envasos de vidre, tot i que, pel que tinc entès, és un nou sistema de recollida que s’està provant.

 

Publicat dins de Catalunya, Suècia | Envia un comentari

Neu!

Unes quantes fotos de la nevada que no cessa des de divendres.

Un petit llac, que anomenem discoball, glaçat.Discoball_glacatLlac Växjösjön glaçat. Es pot veure com es comença a acumular la neu a sobre.Vaxjosjon_glacatDurant la nevada.durant_la_nevada

Una pausa en la nevada aquesta nit passada.pausa-de-nit

Altres imatges del centre de la ciutat.

P1040828 P1040837
P1040840 P1040862
P1040871 P1040875
Publicat dins de Racons, Suècia | Envia un comentari

Menjar suec

Hej! Jag tror du ska gillar detta artikel! Després d’unes setmanes sense escriure, bàsicament per manca de temps, presento aquest nou fil. Si mai arribes a Suècia i et barreges amb els seus ciutadans, no trigaran a demanar-te de fer una fika. Què és una fika? (vill du gå på fika?)

KanellbulleUna fika és una trobada informal sense cap altra intenció que de ser això, una trobada informal. Sempre va acompanyada d’un cafè (de Melita) alguna cosa de picar, alguna peça de fruita, algun brioix, tot i que sobretot un pastís típic anomenat kanelbulle.

Els kanelbullar són pastissos de canyella, mantega i sucre. Increïblement bons. Són farcits de també d’una crema a base de mantega i canyella.

KötbullarSortint dels kanelbullar i entrant a la cuina més tradicional, sempre trobem les súper conegudes kötbullar o mandonguilles de carn. La carn ha de ser de vedella i porc. Kötbullar és un plat que generalment es menja amb potatismos, puré de patata, i sylt, una mena de mermelada de gerds. També es consumeix molt pitt-i-panna, que no és més que un saltejat de patata i pollastre. Un altre plat curiós és l’amanida de tubercles: pastanaga, ceba, patata, etc. dins de pancakes. Al més pur estil francès, es farceix un pancake, però amb aquesta amanida.

Abans d’acabar una petita apreciació. Dins els grups de substantius en suec, la construcció de la forma determinada d’aquests, tant en singular com en plural inclou transformacions en l’arrel del substantiu en qüestió. Així doncs, per exemple, kanelbulle és singular indeterminat i kanelbullen és singular determinat, kanelbullar és plural indeterminat i kanelbullarna és plural determinat.

Publicat dins de Paladar, Suec, Suècia | Envia un comentari